Aquest any 2021, el 8 de març hem convocat una concentració conjunta dels comitès d’empresa de TV3 i de l’hospital Moisès Broggi, perquè som treballadores compromeses amb el servei públic essencial per a la ciutadania, unes des de la primera línia de la pandèmia i les altres fent la tasca d’informació i comunicació.
La companya Marta Prats del Consell professional de programes de TV3 ha llegit el nostre manifest del 8M:
MANIFEST 8M CONCENTRACIÓ COMITÈS BROGGI-TV3
Després d’una dècada de polítiques privatitzadores i de retallades socials, la pandèmia de la Covid19 ha posat de relleu la necessitat d’uns serveis públics forts i ben dotats. Encara ara les persones que treballem en serveis públics estem arrossegant les retallades de salari i de plantilles que ens van imposar durant la crisi financera.
La pandèmia ha posat en evidència l’essencialitat de les tasques de cura de les persones i de sostenibilitat de la vida. Aquests treballs, que no es poden fer a distància, corresponen a professions molt feminitzades, com les sanitàries, netejadores, personal de geriatria, dependentes de supermercat, treballadores de la llar i moltes altres. Aquestes dones, dones essencials, les jornades de les quals no finalitzen quan sona un rellotge de canvi de torn, mereixen un reconeixement més enllà de la complaença dels aplaudiments històrics als balcons; mereixen millorar les seves condicions laborals. El valor humà del seu treball no es correspon de cap manera amb el seu salari.
Cal posar la mirada també en les dones migrants que fan moltes d’aquestes tasques. En una gran part no són reconegudes ni com a ciutadanes ni com a treballadores, estan pendents de processos de regularització i treballen en negre, sense dret a prestacions ni ajudes i, fins i tot, sense dret a vot.
Els confinaments a les llars han marcat un repunt tràgic en el patiment de violència masclista. Quan s’ha reduït el cercle social i laboral al voltant de les dones, el temps de relació amb el maltractador ha augmentat i les parets de les cases han fet de presó.
La crisi econòmica que deriva de la crisi sanitària no ha incidit de la mateixa manera en homes i dones. La bretxa de gènere segueix per sobre del 22 %, el nombre de contractes a temps parcial en dones multiplica per tres el dels homes i la temporalitat laboral en dones supera en quatre punts la dels nostres companys, amb una especial incidència entre les dones més joves.
En aquest últim any, s’ha produït una reacció antifeminista explícita. La ultradreta ha vist trontollar el patriarcat i per això ha alçat la veu contra nosaltres. No hem de caure en el parany de la seva estratègia de confrontació, però sí que cal combatre sempre els insults i les amenaces, i el menyspreu de la llibertat sexual.
També hem de seguir reivindicant els espais que ens corresponen als mitjans de comunicació, molts dels quals han tornat a prioritzar la presència masculina com a opinió experta davant la incertesa.
Aquest 8 de Març cridarem ben fort que no permetrem que la sortida econòmica de la crisi perpetuï, un cop més, la precarietat, la divisió sexual del treball, la bretxa salarial, la falta de corresponsabilitat i les violències masclistes.
Aquest 8 de Març, l’haurem de reinventar: la COVID-19 no ens deixa convocar manifestacions multitudinàries, però no silenciarà la nostra reivindicació, tan necessària encara en la lluita contra les discriminacions vers les dones, les desigualtats, la cosificació, els abusos i les violències masclistes.
Per tot plegat reclamem:
- Incrementar el salari mínim interprofessional fins al 60% de la mitjana salarial.
- Estendre la negociació dels plans d’igualtat, obligatoris des d’aquest any, a les empreses de més de cinquanta persones treballadores.
- Implementar sistemes retributius i de promoció interna transparents per erradicar la bretxa salarial.
- Teletreballar amb drets, perquè el teletreball no suposi un retrocés en el camí avançat cap a la igualtat de gènere real i efectiva.
- Doblar els drets de guarda legal en famílies monoparentals per garantir el dret de cura a les criatures. - Integrar la visió de gènere a la prevenció i la vigilància de la salut.
- Redefinir la jornada laboral perquè impacti positivament en la reducció de la parcialitat i per garantir la desconnexió digital.
- Derogar les reformes laborals.
- Derogar la reforma de les pensions del 2013 perquè la insuficiència de les pensions públiques, en especial de les més baixes, afecten majoritàriament les dones.
Perquè seguim exigint la igualtat real i efectiva, perquè som feministes, som decisives, som essencials,
Visca el 8 de març.
