Ha afirmat que hi ha acords sobre el Pla d’Igualtat i el Pla de Participació, quan això no és cert. També ha intentat minimitzar la mobilització de la plantilla parlant de només 62 vaguistes quan a les dues concentracions hi havia més de 350 persones dels presencials. I ha insinuat que poden emprendre accions legals contra el comitè.
Pel que fa
al Pla d'Igualtat, no s'ha tancat ni la diagnosi. Sobre el Pla de
Participació hi ha converses, però ja estem acostumats que el sentit canviï
sobtadament i, per tant, no podem parlar de cap acord. La direcció continua
venent relat.
La mateixa direcció de
Recursos Humans sovint ens ha instat a "recórrer
a altres instàncies si no hi estem d'acord" com a
resposta a les nostres peticions. Aquest comportament evidencia la manca de
voluntat real de negociar, de facilitar informació i d’afrontar els conflictes
amb bona fe. No hi ha diàleg social: hi ha bloqueig.
És una manera de governar basada
en l’arbitrarietat, el menysteniment de la representació col·lectiva i la
resistència al control. Mentre la plantilla pateix decisions a mida,
incompliments reiterats i una gestió opaca, la direcció prefereix defensar el
seu relat abans que respectar els drets de les treballadores i dels
treballadors.
El comitè
no ha mirat cap a una altra banda. Hem activat denúncies davant Inspecció de
Treball pels nomenaments, pels incompliments de conveni i per altres
pràctiques. També hem recorregut a la GAIP i ens hem personat al TSJ quan la direcció ha
decidit judicialitzar resolucions que li són desfavorables malgrat
saber que eren justes.
Per això cal una resposta
col·lectiva. Si no hi ha participació, si no hi ha pressió i si no hi ha
organització, la direcció continuarà erosionant drets, consolidant
arbitrarietats i imposant un model en què les col·locacions a mida, el relat
institucional i les decisions unilaterals passin al davant de les persones.
Els drets no es
regalen. Es lluiten. I cal defensar-los.
