Amb l’inici del concurs per a l’elecció dels pròxims directors de TV3 i Catalunya Ràdio es confirma la sortida de Vicent Sanchis i de Saül Gordillo, que han ostentat aquests càrrecs els darrers anys.
Provisionalment, Sígfrid Gras i Jordi Borda faran les funcions de directors de cada mitjà. Alhora, també deixen el càrrec els directors d’Informatius de totes dues empreses, David Bassa i Francesc Cano, que continuaran amb noves responsabilitats. Aquestes sortides i canvis posarien fi al pacte “cremallera” amb el qual els partits del govern van repartir-se els càrrecs a la CCMA.
S’acaba una etapa llarga i complicada, durant la qual no s’ha posat remei a les principals necessitats de les empreses. L’equip sortint, direcció de la CCMA i direcció de les empreses, no han aconseguit del govern que els va designar un objectiu bàsic: recuperar el pressupost plurianual, suficient i estable, amb un contracte programa que abordi els reptes de futur.
Sense suport econòmic ni estratègia empresarial, s’ha hagut d’afrontar una crisi política, inclòs un intent d’intervenció dels mitjans públics (155), i una pandèmia sense precedents.
La tensió política d’aquests anys s’ha viscut amb intensitat a TV3 i a Catalunya Ràdio, hem estat sovint al mig de les polèmiques polítiques entre els que volien tancar els mitjans i els que els volien instrumentalitzar. "Parem de tirar-nos TV3 pel cap", deia un diputat referint-se a l'ús dels mitjans en la batalla política.
A més, el funcionament i les relacions internes de la Corporació, també s'han ressentit per les tensions entre els directius designats pels partits del govern.
Ara comença una etapa continuista de transició, amb directius provisionals, que no s’hauria d’allargar indefinidament, per la incertesa que transmet.
La composició de l’actual Consell de Govern és també fruit d’un pacte entre partits, per tant, la despartidització tan reclamada dels nostres mitjans no s’ha produït.
El concurs públic per designar els nous directius ha d’estar resolt abans del 30 de setembre, i és una oportunitat per demostrar que es desterra l’interès partidista i instrumental cap als mitjans públics.
Caldrà veure si l’aspiració de fer una elecció amb criteris professionals, transparent i adequada a les necessitats dels mitjans públics, es materialitza, o si hem entrat en una altra etapa “cremallera” de repartiment de càrrecs.
