El Consell d'Administració de la televisió valenciana va dissoldre el 7 d'abril el Consell d’Informatius d'À Punt. Aquest consell representava els professionals davant la direcció dels informatius per vetllar per la imparcialitat, la qualitat, el rigor i els drets col·lectius davant de possibles interferències no professionals i altres males pràctiques que es poden produir als mitjans de comunicació. És un mecanisme de què disposen TV3 i Catalunya Ràdio, Canal Sur, EiTB i RTVE. No assegura la independència dels mitjans, però forma part del conjunt de mesures que van en aquesta direcció.
La dissolució del Consell d’Informatius d’À Punt s’emmarca en el canvi legal impulsat pel govern de Carlos Mazón i que ha significat l’extinció de l’anterior estructura empresarial per una nova Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, una operació que ja va comportar la dimissió del director d'À Punt, Alfred Costa, quan es va saber que el seu càrrec havia estat ofert per Mazón a Maribel Vilaplana en el famós dinar del dia de la dana. Els nous responsables d'À Punt han manifestat la voluntat de constituir un nou Consell Professional i hi ha un diàleg obert en el marc d'una gran fragilitat. Tot apunta a una presa del control editorial pel govern valencià.
Aquest control editorial és el que es dona a altres televisions autonòmiques amb governs del Partit Popular. Canal Sur, AGalega i TeleMadrid han transcorregut abans aquest camí de nomenament de directius afins al poder polític i control dels continguts fins a nivells exasperants i fins i tot ridículs. Així es reitera la presència dels respectius presidents autonòmics a la pantalla mentre dels continguts desapareixen o es minimitzen els trets més crítics. El Consell d'Informatius de Canal Sur ha comptabilitzat fins a 470 males pràctiques en una anàlisi de 182 dies.
L'oficialisme tampoc no és aliè a les televisions públiques dependents de parlaments en què el Partit Socialista té majoria relativa. El Consell d'Informatius de RTVE sospita d'un documental sobre els cinc anys de la pandèmia de la covid comprat a una productora i que se centrava en els fets succeïts a la Comunitat de Madrid. Contenir la capil·larització dels interessos dels partits majoritaris també es fa necessari a TV3 i Catalunya Ràdio. Des del març del 2022, la composició del Consell de Govern resulta d'una majoria de dos terços del Parlament (PSC, ERC i Junts), tal com regeix la llei de la CCMA 11/2007. No obstant això, el compliment de la llei en la designació d'alguns càrrecs de confiança ha estat qüestionada pels treballadors. Un fet afegit a les antigues queixes per nomenaments de l'anterior Consell de Govern que ha recollit la Sindicatura de Comptes. El perfum oficial també envaeix les instal·lacions d'EiTB, que va tenir com a director general Andoni Ortuzar abans de ser el president de l'òrgan que governa el PNB.
Tot això no impedeix que als mitjans públics es produeixi una informació de gran qualitat en molts terrenys. En alguns casos, més fiable de la que ofereixen els mitjans privats, que estan molt condicionats pels interessos comercials i també polítics de les grans corporacions a què pertanyen. Des d'aquí convidem els comitès d'empresa i consells professionals d'aquests mitjans privats a fer autocrítica. La transparència en aquest camp és l'única via per fer front a l'escepticisme del públic, que es veu temptat de manera creixent pels continguts tòxics que circulen per les xarxes socials.
Mentrestant, des de la Unió Europea s'assenyala el camí que cal seguir. El nou reglament de llibertat de mitjans de comunicació estableix que els estats membres han de garantir la independència editorial i funcional dels mitjans públics. L'objectiu és oferir una informació imparcial i opinions plurals a les audiències. El text emfatitza que el sistema de nomenaments i destitució de directius ha de garantir la independència dels mitjans públics. Els procediments han de ser transparents, oberts i efectius. El finançament també haurà d'estar subjecte a transparència i obeir a criteris establerts per endavant. I tot plegat ha de ser supervisat per una autoritat independent. En el cas espanyol, s'ha decidit que aquest organisme sigui la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. S'ha renunciat a crear un òrgan específic i la CNMC no és l'òrgan ideal, perquè té responsabilitats molt heterogènies i depèn del govern. S'ha nomenat vicepresident Ángel García Castillejo, una persona amb experiència al sector audiovisual, amb l'encàrrec d'assumir aquestes competències.
Des dels consells professionals i els comitès d'empresa dels mitjans públics instem els partits polítics a entrar en una nova etapa de modernització de les polítiques de comunicació per garantir la independència editorial dels mitjans públics. És de sentit comú polític i ara és també una obligació a la Unió Europea.
No ens valen més excuses. Deixeu-nos fer la nostra feina al servei dels ciutadans.
