Desballestar la mòbil per anar de lloguer

Aquest juny desballesten la unitat mòbil 101, que portava més de tres dècades funcionant.

La direcció no ha previst substituir-la en el pla d'inversions plurianual. El cos de la inversió per a una mòbil nova seria d'entre 4 i 5 milions d'euros, fàcil d'amortitzar en un període curt de temps.

TV3 es queda sense el vaixell insígnia per afrontar grans produccions i la solució proposada per la direcció és anar llogant mòbils fora.

Una primera estimació xifra entre 750.000 euros i un milió la despesa anual per cobrir les necessitats de producció.

 El Comitè ja els ha deixat molt clar que TV3 ha de disposar d'un equipament tecnològic propi potent, com qualsevol televisió ambiciosa.

També hem advertit que si temporalment tiren endavant la política de lloguer de mòbils, hauran de ser operades pels treballadors de TV3:

No permetrem que es deixi de banda el nostre capital humà perquè acabin fent negoci els de sempre.

 

COMISSIÓ D'IGUALTAT

La comissió negociadora del nou Pla d'Igualtat ha començat a treballar en el disseny del nou document, un pas fonamental per seguir avançant cap a un entorn laboral més inclusiu i equitatiu per a tothom. El Pla d’Igualtat és una eina estratègica que pretén promoure la igualtat real, eliminant qualsevol tipus de discriminació per raó de gènere, i fomentar un entorn de treball més just i lliure de desigualtats. 

Actualment, els treballs estan en la fase de diagnosi, un moment en què la participació de tota la plantilla és especialment important i necessària. L’objectiu és l’anàlisi i avaluació de la situació de la nostra organització pel que fa a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Recollir les màximes opinions possibles permetrà que aquesta diagnosi sigui el màxim d’acurada.  

Per això, els pròxims dies, es publicarà a través del Portal Intern una enquesta adreçada a tot el personal que és molt important que tothom respongui per conèixer totes les opinions.  

A partir del diagnòstic realitzat i de les oportunitats de millora identificades, es començarà a treballar en l’elaboració del II Pla d'Igualtat que haurà d’incloure les diverses accions a desenvolupar, així com la definició de les funcions i responsabilitats de la Comissió d'Igualtat. També es determinaran les metodologies per al seguiment i l’avaluació del pla, i es crearà un calendari per a la implementació de les accions. 

Per garantir la millor elaboració del pla, es comptarà amb el suport d’una empresa externa especialitzada en igualtat de gènere. El treball conjunt permetrà identificar les millores necessàries i dur a terme accions concretes per a un entorn laboral més igualitari. 

Un cop aprovat el nou document, serà la Comissió del Pla d’Igualtat qui s'encarregarà d’implementar les accions i mesures definides i de fer-ne un seguiment continuat a través dels indicadors establerts per verificar si s’han aconseguit els objectius. 

Si vols tenir més informació sobre cadascuna de les fases del pla d'igualtat, accedeix a través d'aquest enllaç a la notícia del portal i clica a les rodones.

Comissió Igualtat

La llibertat als mitjans públics retrocedeix mentre Europa assenyala el camí contrari

El Consell d'Administració de la televisió valenciana va dissoldre el 7 d'abril el Consell d’Informatius d'À Punt. Aquest consell representava els professionals davant la direcció dels informatius per vetllar per la imparcialitat, la qualitat, el rigor i els drets col·lectius davant de possibles interferències no professionals i altres males pràctiques que es poden produir als mitjans de comunicació. És un mecanisme de què disposen TV3 i Catalunya Ràdio, Canal Sur, EiTB i RTVE. No assegura la independència dels mitjans, però forma part del conjunt de mesures que van en aquesta direcció.

La dissolució del Consell d’Informatius d’À Punt s’emmarca en el canvi legal impulsat pel govern de Carlos Mazón i que ha significat l’extinció de l’anterior estructura empresarial per una nova Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, una operació que ja va comportar la dimissió del director d'À Punt, Alfred Costa, quan es va saber que el seu càrrec havia estat ofert per Mazón a Maribel Vilaplana en el famós dinar del dia de la dana. Els nous responsables d'À Punt han manifestat la voluntat de constituir un nou Consell Professional i hi ha un diàleg obert en el marc d'una gran fragilitat. Tot apunta a una presa del control editorial pel govern valencià.

Aquest control editorial és el que es dona a altres televisions autonòmiques amb governs del Partit Popular. Canal Sur, AGalega i TeleMadrid han transcorregut abans aquest camí de nomenament de directius afins al poder polític i control dels continguts fins a nivells exasperants i fins i tot ridículs. Així es reitera la presència dels respectius presidents autonòmics a la pantalla mentre dels continguts desapareixen o es minimitzen els trets més crítics. El Consell d'Informatius de Canal Sur ha comptabilitzat fins a 470 males pràctiques en una anàlisi de 182 dies.

L'oficialisme tampoc no és aliè a les televisions públiques dependents de parlaments en què el Partit Socialista té majoria relativa. El Consell d'Informatius de RTVE sospita d'un documental sobre els cinc anys de la pandèmia de la covid comprat a una productora i que se centrava en els fets succeïts a la Comunitat de Madrid. Contenir la capil·larització dels interessos dels partits majoritaris també es fa necessari a TV3 i Catalunya Ràdio. Des del març del 2022, la composició del Consell de Govern resulta d'una majoria de dos terços del Parlament (PSC, ERC i Junts), tal com regeix la llei de la CCMA 11/2007. No obstant això, el compliment de la llei en la designació d'alguns càrrecs de confiança ha estat qüestionada pels treballadors. Un fet afegit a les antigues queixes per nomenaments de l'anterior Consell de Govern que ha recollit la Sindicatura de Comptes. El perfum oficial també envaeix les instal·lacions d'EiTB, que va tenir com a director general Andoni Ortuzar abans de ser el president de l'òrgan que governa el PNB.

Tot això no impedeix que als mitjans públics es produeixi una informació de gran qualitat en molts terrenys. En alguns casos, més fiable de la que ofereixen els mitjans privats, que estan molt condicionats pels interessos comercials i també polítics de les grans corporacions a què pertanyen. Des d'aquí convidem els comitès d'empresa i consells professionals d'aquests mitjans privats a fer autocrítica. La transparència en aquest camp és l'única via per fer front a l'escepticisme del públic, que es veu temptat de manera creixent pels continguts tòxics que circulen per les xarxes socials.

Mentrestant, des de la Unió Europea s'assenyala el camí que cal seguir. El nou reglament de llibertat de mitjans de comunicació estableix que els estats membres han de garantir la independència editorial i funcional dels mitjans públics. L'objectiu és oferir una informació imparcial i opinions plurals a les audiències. El text emfatitza que el sistema de nomenaments i destitució de directius ha de garantir la independència dels mitjans públics. Els procediments han de ser transparents, oberts i efectius. El finançament també haurà d'estar subjecte a transparència i obeir a criteris establerts per endavant. I tot plegat ha de ser supervisat per una autoritat independent. En el cas espanyol, s'ha decidit que aquest organisme sigui la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. S'ha renunciat a crear un òrgan específic i la CNMC no és l'òrgan ideal, perquè té responsabilitats molt heterogènies i depèn del govern. S'ha nomenat vicepresident Ángel García Castillejo, una persona amb experiència al sector audiovisual, amb l'encàrrec d'assumir aquestes competències.

Des dels consells professionals i els comitès d'empresa dels mitjans públics instem els partits polítics a entrar en una nova etapa de modernització de les polítiques de comunicació per garantir la independència editorial dels mitjans públics. És de sentit comú polític i ara és també una obligació a la Unió Europea.

No ens valen més excuses. Deixeu-nos fer la nostra feina al servei dels ciutadans.